Metropolitan House invertirà 75 milions a desencallar el sector de Can Rigalt

Per a Rafael Angulo, fundador i president de Metropolitan House, desencallar el projecte urbanístic de Can Rigalt, un sector urbanístic encallat entre Barcelona, ​​l’Hospitalet i Esplugues, té una mica de personal. “Ens ho hem hagut d’estudiar molt bé durant dos o tres anys. És un pla que està embarrancat des de fa molt de temps, però per a mi té alguna cosa especial. Quan vaig arribar a Catalunya amb 14 anys, vaig passar la meva joventut molt a prop, a Pubilla Casas”, explica l’empresari de 74 anys.

Metropolitan, juntament amb un soci inversor la identitat del qual no ha transcendit, ha llançat una operació ambiciosa per reactivar la urbanització d’aquesta zona del nord de l’Hospitalet, amb una inversió estimada de 75 milions d’euros. La promotora, especialitzada en habitatge de protecció oficial (HPO) a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ​​acaba de comprar un terç del sector urbanístic, uns 72.000 metres quadrats de sòl, a Sacresa i Endesa per uns 19 milions. El sostre residencial és de 40.000 m2.

En realitat, el sòl té un valor més elevat, proper als 50 milions, però les càrregues associades n’han reduït el valor. La principal és la reubicació d’una subestació de Redeia (Grupo Red Eléctrica). Metropolitan no és l’únic propietari afectat per aquesta infraestructura. A Can Rigalt també hi ha el FC Barcelona, ​​l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i alguns minoritaris. En els propers mesos, es convocarà una junta per analitzar el trasllat.

El projecte de Metropolitan passa per aixecar 378 habitatges, dels quals 113 serien d’HPO. La firma maneja un calendari conservador. En els propers dos anys cal resoldre els treballs previs. La promoció començarà a finals del 2027 i els lliuraments es preveuen a partir del 2029. A preu de mercat, la inversió necessària és de 56 milions.

Can Rigalt és un projecte maleït per als seus propietaris fins avui. Sacresa va comprar els drets urbanístics els anys previs a la crisi financera i immobiliària. Quan la bombolla va esclatar, va haver d’enviar diverses filials a concurs i paralitzar projectes. De fet, els ingressos que es percebin es destinaran a fer front a obligacions contretes amb Hisenda. La companyia dels Sanahuja se centra ara en actius a curt termini.

Pel Barça, els terrenys també han estat un mal de cap. Amb Josep Lluís Núñez com a president, el club va comprar 55.000 m² de superfície per instal·lar-hi la ciutat esportiva. L’objectiu primer va fracassar i, el 2006, es va traspassar la parcel·la a La Llave de Oro. No obstant, la promotora de la família Marsà va aplicar una clàusula de sortida i el contracte va acabar als tribunals. El 2022, el club va haver de pagar 47 milions i va recuperar els terrenys.

“Hi ha terrenys que els compres, demanes la llicència i comences l’obra. A Can Rigalt no és així. Les promotores dels grans fons no s’hi han interessat. Aquí es requereix més tècnica que diners”, reflexiona Angulo. “Però ara es pot dir que Can Rigalt es desencallarà”, afegeix.

Veure notícia original publicada a LA VANGUARDIA